9 d'abril de 2005: Sembla que una certa crisi energètica obligarà a avançar una hora els rellotges per mirar d'estalviar electricitat. Proven d'aprofitar millor la llum del sol. Ja tocava: es fa de dia a les cinc i a les sis de la tarda és fosc. Malgrat tot, la gent ho viu com una violència i el Govern no les té totes: ha deixat clara la voluntat de fer-se enrere si la mesura no acaba de funcionar.
11 d'abril: Encara que tothom estigui traumatitzat (o encallat en l'horari precedent), a mi m'agrada l'hora nova. Avui m'he llevat amb el sol i no amb el mal de cap d'haver suportat una hora de sol a la closca mentre dormia.
12 d'abril: De tornada, en Manuel i l'Adalid s'estossinaven... per jugar. I seriosament romanien en l'horari antic (fins i tot sense rellotge).
21 d'abril: Dos exemples d'(in)adaptació al nou horari:
1- La Chiara truca a la Silvia Adriana per demanar hora per a l'endemà. Demana que sigui tan d'hora com sigui possible. La metgessa hi està d'acord i la cita a l'hora d'obrir la consulta: a las nueve. Sorpresa? No caldria perquè obre a l'hora de sempre. És a dir, a l'hora d'obrir la consulta des de sempre perquè ha desplaçat l'horari des que ha canviat l'hora oficial.
2- Diem a la Juanita que marxem cap a Granada demà al matí (...) i ens adverteix: Atención porque ahora sale a las ocho. Ens ha alarmat un canvi tan sobtat en les tradicions seculars de l'Expreso Gámez. Però no: la Juanita roman en l'hora d'abans, per tant, el bus surt a les vuit i, de fet, tot el que passa, passa una hora abans del que passava abans... però ella no toca el rellotge.
23 d'abril: Per cert, el Caront llogat ens ha confirmat que hem perdut la guerra: l'1 de maig tornarem a l'horari antic. De fet, hi tornarem quatre, perquè la majoria no s'ha mogut d'allà on era (inclòs el de la barca, és clar). Evidentment no han estalviat ni un watt d'energia.
3 de maig: En arribar a Ocotal, sorpresa: no havien canviat l'hora i encara era una hora més que a Hondures.
12 de maig: L'última sobre l'hora: el responsable de Cultura de l'Ajuntament encara va amb l'hora antiga al rellotge. En mirar de contrastar i coordinar horaris, la Marta de Managua pregunta: "¿Qué hora? ¿Hora solar u hora Bolaños?". Talment com si el nou horari fos una excentricitat del president.